La dièresi

La dièresi

EXERCICIS DIÈRESI

1. Separeu les síl·labes d’aquests mots, marqueu-ne la tònica i poseu-los dièresi, si cal. veina: becaina: raim: fruita: geniut: dia: saim: consequent: transeunt: diurn: feina: unguent: riu: aigua: cofoi: terraqui: maleien: produia: boira: peuc: esmorteit: antiguitat: peulla: introduiu: almoina: proteina: joia: heroina: contribuissin: taut: palauet: lluies: cafeina:

2. Poseu els accents i les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir. tradueixo traduia tradueixi traduís traduim tradueixes traduies tradueixis traduissis tradueix traduiem traduissim traduïu traduieu traduissin

3. Poseu accent o dièresi, si cal, en les paraules següents i classifiqueu-les. Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua, benei, produieu, beneida, lluissor, juliol, fluidesa, viure, assiduitat, Cain, descafeinat, veinatge, accentua, diumenge

4. Poseu dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal. trair arcaisme harmonium complaiem heroinoman rabiut egoista constituia proteinic fiin suin canvii contraindicat cuit circuit beneir reunificar suant gratuitament fluidament medium ateisme traduiria posseir deslluiment succeir intuicio queixa coieu reull succeiran constituint diuretic lluint obeim

5. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.

1. No et refiis d’anar a l’aquarium amb el Marius i el Raul perque segur que obeiran les ordres dels seus pares i no hi faran cap. 2. En la pel·licula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin. 3. Es millor que no s’enrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenien els avis a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia. 4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids. 5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre de dotat d’una increible espontaneitat.