Dona d'aigua

Dona d'aigua

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

és un ésser femení que viu en llocs amb aigua dolça. poden convertir-se en molls d'aigua

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua. 

Liliana

Al fons del fons de l'aigua, allà ont el Sol no abrusa; allà ont el vent no açota ni les tempestes brunzen; allà ont és iris l'ombra y és el silenci música; ont tot hi viu en somnis, ont tot suaument ondula, ont se teixeix dels lliris la delicada túnica, allà he nascut; dels lliris só germana y el meu nom és Liliana.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

4. Per què eren perilloses?

Eren perilloses que et pot convertir com una pedra si no pots resistir l'encanteri d'una sinuosa dona.

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

Que les pedres son persones que no van poder resistir l'encanteri d'una sinuosa dona.