Poesia de tardor
Parlar amb la branca
(Joan Josep Roca)
Com demanaria
que vingués tardor
amb un aire dolç,
un polsim de joia.
Parlar, amb la branca,
per fer li saber
que dalt s'està bé,
però el vol m'agrada.
Eixiria així,
sense massa por,
a trobar la riba.
Em vull amanida
a sentir el dolor
si resto al camí.
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
La Tardor
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima Assonant i 14 versos
Parlar amb la branca
(Joan Josep Roca)
Com demanaria 6
que vingués tardor 5
amb un aire dolç, 5
un polsim de joia. 6
Parlar, amb la branca, 6
per fer li saber 5
que dalt s'està bé, 6
però el vol m'agrada. 7
Eixiria així, 5
sense massa por, 5
a trobar la riba. 6
Em vull amanida 6
a sentir el dolor 6
si resto al camí. 5
4. Opinió personal.
El poema esta diguent que te esperancies de que la tardor començi be i que no ha res que preocupar , i sentir el dolor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada